Estudis geotècnics al Bages
Estudis geotècnics – infrastructures
SIENA
CEDINSA – ACSA
Estudis d’estabilitat de talussos – Projecte Modificat – Desdoblament de l’Eix Transversal (C-25)
Aguilar de Segarra
P.K. 111 – P.K. 117
jul,-11 / abr,-12
AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE CASTELLET
Estudi geotècnic pel projecte d’un mirador sobre el Llobregat
Sant Vicenç de Castellet
C./ Alfons XIII
ago.-13
Estudis geotècnics – Informes pericials
ILUSTRE COLEGIO OFICIAL DE GEÓLOGOS
Informe sobre l’estabilitat dels talussos de les escombreres del Fusteret i del Cogulló, Mines de Súria i Sallent
may.-17
COTCA
Estudi geotècnic: diagnosi d’expansivitat del terreny
Manresa
Hospital Sant Joan de Déu
mar.-18
AB CONSTRUCCIONES NAVARCLES
Estudi hidrogeològic
Navarcles
Passeig de les Fonts 4-16
feb.-11
Estudis geotècnics – habitatges – promocions
L’EIX IMMOBLES SL
DANI FREIXAS / VARIS ESTUDI D’ARQ.
Estudi geotècnic pel projecte d’una promoció plurifamiliar
Manresa
Sector Concòrdia
mar.-07
L’EIX IMMOBLES SL
MONEO BROCK STUDIO
Estudi geotècnic pel projecte d’una promoció plurifamiliar
Manresa
Sector Concòrdia
may.-07
L’EIX IMMOBLES SL
ALVARO SIZA ARQ.
Estudi geotècnic pel projecte d’una promoció plurifamiliar
Manresa
Sector Concòrdia
abr.-07
L’EIX IMMOBLES SL
CRUZ Y ORTIZ ARQ.
Estudi geotècnic pel projecte d’una promoció plurifamiliar d’habitatges
Manresa
Concòrdia
ago.-06
BAGES LLOBREGAT SL
MÓNICA POZO, ARQ.
Estudi geotècnic pel projecte d’una promoció plurifamiliar
Sant Vicenç de Castellet
C./ Vallhonesta – C./ Llibertat
jun.-05
Estudis geotècnics – habitatges unifamiliars
AUTOPROMOTOR
JORDI PERARNAU ARQ.
Estudi geotècnic pel projecte d’un habitatge unifamiliar
Castellbell i el Vilar
C./ Mas Ventos, 124P El Mas Enric
oct.-19
AUTOPROMOTOR
Estudi geotècnic pel projecte d’un habitatge unifamiliar
Castellnou de Bages
C./ Pau Casals 331
jun.-19
AUTOPROMOTOR
JORDI PERARNAU ARQ.
Estudi geotècnic pel projecte d’un habitatge unifamiliar
Salelles
C./ Mossen Llogari s/n
ago.-18
AUTOPROMOTOR
RUBEN SÁNCHEZ A.T.
Estudi geotècnic pel projecte d’un habitatge unifamiliar
Castellvell i el Vilar
Mas Ventós, parcel·la 256
oct.-14
AD SITE
Estudi geotècnic pel projecte d’un habitatge unifamiliar
Sant Fruitós del Bages
C./ Alzina 13
nov.-08
ÀLEX QUINTIN ARQ. ADSITE
Estudi geotècnic pel projecte d’un habitatge unifamiliar
Callús
C./ de les Tines 11
sep.-07
AUTOPROMOTOR
JORDI BADIA ARQ.
Estudi geotècnic pel projecte d’un habitatge unifamiliar
Marganell
Can Dombé, C./ Sant Esteve s/n
jun.-05
CONSOLIDACIONES Y CONTRATAS SL
Estudi geotècnic pel projecte d’un habitatge unifamiliar
Sant Fruitós del Bages
C./ Ginesta Urb. Vista Alegre de les Brucardes
sep.-03
Estudis geotècnics – naus – instal·lacions industrials
ENVASE GRÁFICO INDUSTRIAL SA (EGISA)
IGE INGENIEROS
Estudi geotècnic pel disseny de la fonamentació d’una premsa troqueladora
Sant Fruitós del Bages
C./ Puigmal 36
oct.-18
MORSA
ARNAU VIAPLANA ENG.
Estudi geotècnic pel projecte d’una nau industrial
Castellterçol
Vapor Vell
ago.-03
Breu història geològica del Bages
Geologia del Bages, Font: ichn2.iec.cat, Autors: Oriol Oms, Florenci Vallès i Josep Biosca
Les roques de Bages no són molt antigues des del punt de vista geològic. La majoria pertanyen a el període Terciari i algunes al Quaternari. Quan es va iniciar la sedimentació dels materials que actualment formen el rocam que aflora a la comarca, feia uns 23 milions d’anys que els dinosaures s’havien extingit ja, però faltaven encara uns 37 milions d’anys perquè aparegués la família dels homínids.
Començarem la història geològica de Bages a partir de l’època en què es van dipositar els materials que formen les roques més antigues que afloren a la comarca.
Fa entre 42 i 35 milions d’anys (Eocè mitjà, bàsicament) al Bages estava ocupat per un braç de mar que inicialment formava part d’un gran golf comunicat amb l’oceà Atlàntic. En aquest mar poc profund s’acumulaven els sediments de fang i sorra que posteriorment van passar a formar part del subsòl de Bages.
A sud de la comarca hi havia la línia de costa. Les zones on actualment es troben els massissos de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt eren llavors uns deltes formats pels materials arrossegats d’una serra del massís Català, la zona continental que s’estenia cap a l’actual Mediterrani.
Els esculls de corall, amb una fauna molt variada, ocupaven les zones properes a la costa d’aquell mar càlid, similar al Carib actual.
Fa al voltant de 35 milions d’anys (Eocè superior) el mar es va anar restringint fins assecar-se, el que va comportar la precipitació d’evaporites (sal gemma, potasses i guix) d’una potència notable en la part més interna de la conca.
A Montserrat i a Sant Llorenç de la Munt persistia la sedimentació de grava.
Des de fa uns 35 milions d’anys fins entrat l’Oligocè (*), al Bages va formar part d’una conca continental amb cursos fluvials que van deixar una important sedimentació terrígena i llacs on es van formar calcàries. La sedimentació terrígena va donar lloc a les roques detrítiques rogenques (bàsicament lutites i gresos) que caracteritzen els sectors centre-occidental i septentrional de la comarca. Aquests materials recobreixen les evaporites i els sediments marins dipositats anteriorment.
Es desconeix amb precisió l’edat de les roques més modernes de l’Oligocè al Bages, i no hi ha cap testimoni de sedimentació terciària posterior a aquesta època.
Després de la sedimentació dels materials paleògens i fins al Miocè mitjà (fa entre 16,4 i 11,2 milions d’anys), la influència del plegament dels Pirineus va originar alguns plecs anticlinals, sovint estrets i en part fallats, separats per amplis i suaus sinclinals.
Mentre es formaven els anticlinals, en els seus nuclis es va produir la intrusió diapírica de les evaporites subjacents. A Cardona, la formació salina que originàriament es trobava a centenars de metres de profunditat, actualment aflora a conseqüència d’aquest procés.
Des de fa, com a màxim, 13 milions d’anys (Miocè mitjà) fins a l’actualitat s’ha produït un intens buidatge erosiu de la conca de l’Ebre, responsable principal de l’aspecte del relleu actual al Bages. A principis d’aquest interval, va desaparèixer la xarxa fluvial que fluïa cap al fons de la depressió de l’Ebre i es va establir l’actual. Això va ser a causa de l’enfonsament del massís Català i a l’aixecament simultani de la conca de l’Ebre, de la qual, en el sentit geològic de el terme, en forma part el Bages.
La resistència desigual dels diferents estrats ha permès a l’erosió el modelatge de relleus destacats allà on la roca és coherent i resistent, com és el cas de Montserrat, davant de zones deprimides, amb predomini de materials fàcilment erosionables, com la de Sant Vicenç de Castellet. Els fenòmens càrstics (associats a coves i avencs) ocasionats per la dissolució de les roques (a la comarca en especial els conglomerats, però també les calcàries marines i les evaporites) també s’han de tenir en compte per explicar el relleu actual.
La xarxa fluvial dels rius Llobregat i Cardener constitueix el sistema de drenatge actual que prossegueix l’evacuació dels productes de l’erosió cap al mar Mediterrani. Aquest procés erosiu ha tingut localment episodis de sedimentació enregistrats per les terrasses fluvials quaternàries, que donen peu a les explotacions de grava.
